Benvolguda, Anna,
Ja han passat set anys des de la volta que et vaig arranjar aquella acurada sorpresa amb aquella trucada inesperada que et va conduir cap al meu armari per fer-te descobrir els regals que tenia reservats per a tu. Doncs set anys més tard (set, número màgic!), tracte de sorprendre't com si no haguessen transcorregut.
I és que en aquest període tan llarg i tan breu, ni tu ni jo no hem pogut sostraure'ns a un procés de transformació inexorable però, tornant a conviure amb tu, sembla que el destí haja estat a l'aguait per assestar-me un colp mestre.
Pense que de cada experiència sempre es pot extraure una lliçó, i la teua nova incursió en la vida tampoc no manca de missatge. Has arribat com a exemple vívid d'esperit que recórre el seu camí sense perjudicar el dels altres. I és que la vida, amiga meua, està empedreïda d'obstacles (moltes voltes materialitzats en persones) que s'entesten a disuadir-te de continuar la missió assignada en el nostre trajecte vital. Cal fer-los sempre cas omís i desviar la mirada. Quanta més atenció se'ls preste, més engrandeixes la seua causa i el que menys es mereixen és precisament això.
Heus-ne ací, doncs, un xicotet homenatge a aquest corrent d'aire fresc amarat d'esperança que ha suposat la teua concissa, però oportuna, reincursió en la meua vida.
Gràcies!
Llorenç.
P.D.: Ah!, per cert, feliç XXXXX aniversari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada