Sóc un marcià

Ho confesse. De vegades em sent com si fos un marcià. Saps què vull dir? Aquelles voltes en què em percep completament aïllat i no sóc capaç d'actuar amb congèneres de la meua espècie. Em parlen, em miren, tracten de provocar algun moviment en mi i jo responc com un autòmata programat per emetre respostes estereotípiques i merament formulàries . No vull ni creuar l'esguard amb cap membre de l'espècie humana perquè no sabria com pertoca reaccionar en aqueixos casos i evitar reaccions socialment sufocants. Trobe que en aquests dies en concret estic abduït per alguna mena d'enginy extraterrestre (no sé si més avançat o no) que em segresta tota la consciència cap a dimensions siderals on els meus pensaments leviten sense trobar eco i els meus sentiments són absorbits per forats negres.

"PER AIXÒ, MILLOR NO EM PARLES, NI EM DEMANES QUÈ EM PASSA. AVUI NOMÉS ESTIC EXERCINT EL MEU DRET A ESDEVENIR UNA BESTIOLA ESTRANYA, ASOCIAL I ALIENADA. ENTESOS?"