L'Espai de Llorenç Garcia

Entrada lliure per gravitar pel meu espai sideral. Aquells que simplement vulguen compartir amb mi moments literaris a partir de reflexions i imaginacions on es confon la realitad i la fantasia o, millor dit, aquesta és reflex d'aquella i a l'inrevés. Una abraçada a tots.

dimecres, 28 d’abril del 2010

Publicat per Llorenç Garcia a València 3:02 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Llorenç Garcia
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

El món

Dades personals

La meva foto
Llorenç Garcia
Valencia/Yecla, Spain
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern. Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia. I ací sóc, amb vosaltres, escrivint pam a pam, sense pressa però sense pausa, la resta de la meua biografia amb una aura literaturitzada.
Visualitza el meu perfil complet

Benviguts al meu univers

Entrada lliure per gravitar pel meu espai sideral. Aquells que simplement vulguen compartir amb mi moments literaris a partir de reflexions i imaginacions on es confon la realitad i la fantasia o, millor dit, aquesta és reflex d'aquella i a l'inrevés. Textos en català.

Una abraçada a tots.




FEEDJIT Live Traffic Feed

FEEDJIT Live Traffic Map

Distintiu Facebook

Perfil de Llorenç Garcia | Crea el teu distintiu
Perfil de Llorenç Garcia al Facebook

Seguidors

Entrades populars

  • El foc de Pirene
    Que bella ets! Encara et contemple extasiat, amb un ànim entre assossegat i diabòlic. Tens la beutat freda però imponent de les roques d...
  • Sóc la teua puta
    Tinc l'ànima dolçament torbada per la incertesa dels teus vel·leidosos sentiments, el cor amb cicatrius que tu t'encarregues de no ...
  • Sóc un marcià
    Ho confesse. De vegades em sent com si fos un marcià. Saps què vull dir? Aquelles voltes en què em percep completament aïllat i no sóc capaç...
  • El meu somriure
    No sé com ni perquè t'has entestat a ajocar-te al meu rostre. No sé com has aconseguit endreçar un port habitat per incerts vaticinis. u...

Arxiu del blog

  • ►  2014 (1)
    • ►  de gener (1)
  • ►  2012 (7)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de setembre (1)
    • ►  de maig (1)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (1)
    • ►  de febrer (1)
    • ►  de gener (1)
  • ►  2011 (10)
    • ►  de desembre (7)
    • ►  de febrer (1)
    • ►  de gener (2)
  • ▼  2010 (6)
    • ►  d’octubre (1)
    • ►  d’agost (1)
    • ►  de maig (1)
    • ▼  d’abril (1)
      • Sense títol
    • ►  de gener (2)
  • ►  2009 (11)
    • ►  d’octubre (2)
    • ►  de setembre (1)
    • ►  d’agost (2)
    • ►  de juliol (2)
    • ►  de juny (4)

Cercar en aquest blog


  • Relats en català

Pàgina germana en castellà

  • La fortaleza de Llorenç Garcia

Comptador de visites


Contador web
Tema Fantàstic, S.A.. Amb la tecnologia de Blogger.