He llançat un flascó cristal.lí
al tèrbol mar del destí
amb un ferm interrogant
escrit sobre un pergamí d'incertesa,
submergit en càntics de salnitre
i juraments de sirena.
Sobre la sorra de l'espera
jauen petjades oscil.lants
desxifrant un críptic horitzó
amb desconcertants colors
vogant a la deriva.
Sobre el meu rostre marmori
una nimfa s'adelita afaiçonant
solcs de cendra i inquietud
amb cisell de coral
i geomètrica calitja.
He llançat un crit de lluna
a la pietat de les ones
amb una àncora de dubte
i gravat en una petxina d'esperança,
submergit en un temps molsós
i un neguit xafogós.
Llorenç Garcia
