Ja tinc la pell feta una crosta
lacerada per tempestes mundanes.
Ja tinc un cor
esventrat d'innocència
que batega en tens equilibri.
Ja tinc un cervell
que bull en diverses llengües,
ara dessagnant-se en batalles estèrils
ara signant una treva.
Ja tinc un oasi
de versos errants,
aspiracions quimèriques
i somriures perduts.
Ja tinc una mirada
que per sempre en conservarà
la lluïssor de lluna.
Ja tinc un paladar frisós
d'àmfores de mel
i guardons de llorer.
I ara,
per sostraure'm del regust a fel...
...m'he fet
ADDICTE AL XOCOLATE.
Llorenç Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada