Carta-sorpresa d'aniversari

Benvolguda, Anna,

Ja han passat set anys des de la volta que et vaig arranjar aquella acurada sorpresa amb aquella trucada inesperada que et va conduir cap al meu armari per fer-te descobrir els regals que tenia reservats per a tu. Doncs set anys més tard (set, número màgic!), tracte de sorprendre't com si no haguessen transcorregut.

I és que en aquest període tan llarg i tan breu, ni tu ni jo no hem pogut sostraure'ns a un procés de transformació inexorable però, tornant a conviure amb tu, sembla que el destí haja estat a l'aguait per assestar-me un colp mestre.

Pense que de cada experiència sempre es pot extraure una lliçó, i la teua nova incursió en la vida tampoc no manca de missatge. Has arribat com a exemple vívid d'esperit que recórre el seu camí sense perjudicar el dels altres. I és que la vida, amiga meua, està empedreïda d'obstacles (moltes voltes materialitzats en persones) que s'entesten a disuadir-te de continuar la missió assignada en el nostre trajecte vital. Cal fer-los sempre cas omís i desviar la mirada. Quanta més atenció se'ls preste, més engrandeixes la seua causa i el que menys es mereixen és precisament això.

Heus-ne ací, doncs, un xicotet homenatge a aquest corrent d'aire fresc amarat d'esperança que ha suposat la teua concissa, però oportuna, reincursió en la meua vida.

Gràcies!

Llorenç.

P.D.: Ah!, per cert, feliç XXXXX aniversari.