Benvolguts Somnis!:
Ja vaig percebent com la joventut es va marcint amb subtil carícia. El vespre del diumenge es desfà amb apaivagat ritme fins fer-me palpar la terra sense haver-me deixondat dels deliris incomplits.
Sóc conscient de la impossibilitat de perllongar la claror per molt de temps i de l'absurditat de tan idíl.lica lluita. Una existència ancorada en somnis i en els records entranyables del passat només llueixen amb esplendor als llibres antics i a l'adorable pàtina que adquereixen els objectes inútils.
Mai renegaré de la bellesa d'una existència viscuda com un poema, però ningú com el poeta coneix el dolor que s'hi sent. Per tant, tip d'abrasir-me al foc de passions latents i de remoure'm a les cendres de l'ahir, he decidit encoratjar-me a emprendre una vida més mundana i amb la vista fixada arran de terra.
Amats Somnis, ja debeu saber que més d'una llàgrima m'ha costat prendre una decisió d'aquest caire. Destrossar un univers de bohèmia és quasi tan cruel com arrasar un país. Tanmateix, la Vostra mort no serà completa ja que trobareu un amagatall en l'immortal reducte de les lletres que isquen de la meua ploma en una vesprada com aquesta.
Ja no viureu en la realitat per guiar-hi gran part dels meus moviments com fins ara havíeu fet però per fi heu assolit el valor històric que tant albiràveu.
Així Us deixe, reviscolant tímidament a la tinta de les meues lletres i en el somriure que em despertarà el vostre record.
Us estime,
Adéu per sempre.
Llorenç Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada