tag:blogger.com,1999:blog-32329758246291972412024-03-21T22:03:45.074+01:00L'Espai de Llorenç GarciaEntrada lliure per gravitar pel meu espai sideral. Aquells que simplement vulguen compartir amb mi moments literaris a partir de reflexions i imaginacions on es confon la realitad i la fantasia o, millor dit, aquesta és reflex d'aquella i a l'inrevés.
Una abraçada a tots.Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.comBlogger35125tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-269285580483462272014-01-06T02:29:00.000+01:002014-01-06T02:29:07.672+01:00Sóc un marcià<span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">Ho confesse. De vegades em sent com si fos un marcià. Saps què vull dir? Aquelles voltes en què em percep completament aïllat i no sóc capaç d'actuar amb congèneres de la meua espècie. Em parlen, em miren, tracten de provocar algun moviment en mi i jo responc com un autòmata programat per emetre respostes estereotípiques i merament formulàries . No vull ni creuar l'esguard amb cap membre de l'espècie humana perquè no sabria com pertoca reaccionar en aqueixos casos i evitar reaccions socialment sufocants. Trobe que en aquests dies en concret estic abduït per alguna mena d'enginy extraterrestre (no sé si més avançat o no) que em segresta tota la consciència cap a dimensions siderals on els meus pensaments leviten sense trobar eco i els meus sentiments són absorbits per forats negres.</span><br />
<h4>
<span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">"PER AIXÒ, MILLOR NO EM PARLES, NI EM DEMANES QUÈ EM PASSA. AVUI NOMÉS ESTIC EXERCINT EL MEU DRET A ESDEVENIR UNA BESTIOLA ESTRANYA, ASOCIAL I ALIENADA. ENTESOS?"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQge1xj4rXHDSMZmnZkkzzfiqhsotfGUvfHeS6caYVV3u6WAhsL44qqrp8kaYciRNFf0pUNouDtaffY_uo-UlDl4B2SGh5iIyR1gJgCaip_zlv5gNs2-95praI2XpbMXXGEMBDM-8esGo/s1600/alien.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQge1xj4rXHDSMZmnZkkzzfiqhsotfGUvfHeS6caYVV3u6WAhsL44qqrp8kaYciRNFf0pUNouDtaffY_uo-UlDl4B2SGh5iIyR1gJgCaip_zlv5gNs2-95praI2XpbMXXGEMBDM-8esGo/s1600/alien.jpg" /></a></div>
</span></h4>
Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-62668917092257677552012-12-27T17:50:00.000+01:002012-12-27T17:50:47.166+01:00El meu somriure<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJEU_h7Snt8YAAtvl9n3yiKxzGdeVUXpaWR3SGtx-whHPRQ7I3kmpr75bddlyU_2jB2hKNild0F1uXKIfSPCbZAPvkiKXa-nWwcEAkUEgfg4fKoGsldlckh_8QRkLzSHzPx_yejp-on4Y/s1600/somriure.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJEU_h7Snt8YAAtvl9n3yiKxzGdeVUXpaWR3SGtx-whHPRQ7I3kmpr75bddlyU_2jB2hKNild0F1uXKIfSPCbZAPvkiKXa-nWwcEAkUEgfg4fKoGsldlckh_8QRkLzSHzPx_yejp-on4Y/s1600/somriure.jpg" /></a><b><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">No sé com ni perquè</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">t'has entestat a ajocar-te al meu rostre.</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">No sé com has aconseguit endreçar</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">un port habitat per incerts vaticinis.</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">un present llançat a la deriva.</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">Rere tantes pluges</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">vessades sobre terreny erm,</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">com has pogut foragitar tantes ombres?,</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">com has pogut instal·lar</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">la lluentor de l'arc de Sant Martí?</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">Si has pogut alliberar-me,</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">jo vull lliurar-me,</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">encadenar-me a tu</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">amb argolles de llum.</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">Vull allotjar-me </span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">a la teua plàcida presó,</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">on encara la Lluna traspua passió</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">però delinea el destí</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">amb processó de confiança.</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">Fon-te amb mi fins que,</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">somriure tots dos,</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">puguem aspergir arreu</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">gotes de rossada inflamada</span><br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" /><span style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;">amb cadència de poesia retrobada.</span></b><br />
<br />
Llorenç Garcia<br style="color: #444444; font-family: Arial, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 16px;" />Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-79000091933460076212012-09-08T03:22:00.000+02:002012-09-08T03:31:11.515+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdmx90tnNy1eTvjkjIcqBrhgg-pYSWaKwziTJ1g7yrYY5r4lXa3imyktVol1lAIJRn3jh9VtFnlkMKHBlqApmwfwN_atGRN8Pu0cdq_by5DF4V2DKr5WS1h9VWSbh-4w0bJaZzwuLiOtk/s1600/vaixell+mitjanit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdmx90tnNy1eTvjkjIcqBrhgg-pYSWaKwziTJ1g7yrYY5r4lXa3imyktVol1lAIJRn3jh9VtFnlkMKHBlqApmwfwN_atGRN8Pu0cdq_by5DF4V2DKr5WS1h9VWSbh-4w0bJaZzwuLiOtk/s320/vaixell+mitjanit.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="line-height: 18px;"><i><span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Estic massa temps vivint en la incertesa. No m'hi acostume. És com viure en un vaixell sempre a l'albir de les ones.</span></i></span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 18px;"><b><i><span style="font-size: x-large;"><br /></span></i></b></span>
</span><br />
<h4>
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="color: blue; line-height: 18px;"><b><i style="background-color: black;">Llorenç Garcia</i></b></span></span></h4>
Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-63178001643261799512012-05-18T22:59:00.000+02:002012-05-18T23:29:16.274+02:00Diàleg amb el full en blanc<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEN3jxo2170kNyq5bhCnr52dZrGVK_lykJi2AF3nJtUjGt05tvW21yq26iPiFNENf1XL0-6RzWwzPmBH7CcmPqheQKcn-vmk1WEn_F4JjtguTaoSxidyubZmZKcj-AIHXm7bgZAlE0mxM/s1600/paper+estelar+lloren%C3%A7+garcia.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEN3jxo2170kNyq5bhCnr52dZrGVK_lykJi2AF3nJtUjGt05tvW21yq26iPiFNENf1XL0-6RzWwzPmBH7CcmPqheQKcn-vmk1WEn_F4JjtguTaoSxidyubZmZKcj-AIHXm7bgZAlE0mxM/s1600/paper+estelar+lloren%C3%A7+garcia.png" /></a></div>
<span style="font-size: large;">Hola, amic full en blanc! Quant de temps sense veure't. Saps?, la teua presència sempre ha emanat un irònic polsim d'estímul i de por al mateix temps. I tant! Visitar-te és un acte tan ansiat i tan evitat que mai em sent segur de poder ofrenar-te tota la colorida gamma de sentiments que et mereixes. Ets com un altar al qual mai obsequiaré amb el tribut satisfactori. Ets com un cuc que de vegades em corca i d'altres em dónes vida, com l'oxígen sense el qual no es pot sobreviure però que, tanmateix, ens va matant paulatinament amb psicòpata sigili. La teua blancor emmidonada ha arreplegat més d'una llàgrima furtiva i ha estat font de més d'un desvetlament. El silenci que desprens és tan absolut que s'hi pot ensumar una llibertat pletòrica o descobrir-hi un buit descoratjador. Aculls una inspiració mil·lenària fraguada en moltes llunes i sols tu recabdes el secret d'exercir poder sense fer res. Per això, aquesta nit, he decidit reptar-te un cop més simulant un diàleg casual que he transformat en un monòleg directe i franc, en què t'adrece quatre veritats que potser ningú havia gosat escopir-te abans.<br /><br />I ara jo, a poc a poc, com la gota que forada la pedra, com el deixeble que supera el mestre, aquest viatge t'he acabat assassinant jo amb les teues armes.<br /><br />Reconeix-ho, t'he derrotat en aquesta batalla silenciosa però ...<br /> </span><strong><span style="font-size: large;">TU<br /> SEMPRE<br /> PODRÀS<br /> RESSUSCITAR</span></strong><br />
<br />
<br />
<strong><span style="font-size: large;"><span style="font-size: x-small;">Llorenç Garcia</span></span></strong><br />
<strong><span style="font-size: large;"></span></strong>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-3394516813430341572012-04-15T02:03:00.003+02:002012-04-15T02:21:01.856+02:00Sóc la teua puta<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUhawZf5ANESvK5lfp7zBUhO9yo-OCEaLenxeUCCN5z-3za-NVoW-mZ3QdkYfUyTBBhn3E36trL8iJv_fFEdso4oergSJym2VM5xYCq47XdpYTcOQXg6HNM9L553Qgifj3j38oJj7x33g/s1600/puta.png"><img style="margin: 0px 0px 10px 10px; width: 226px; height: 223px; float: right; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5731414604560323026" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUhawZf5ANESvK5lfp7zBUhO9yo-OCEaLenxeUCCN5z-3za-NVoW-mZ3QdkYfUyTBBhn3E36trL8iJv_fFEdso4oergSJym2VM5xYCq47XdpYTcOQXg6HNM9L553Qgifj3j38oJj7x33g/s400/puta.png" /></a>
<div><span style="font-size:130%;">Tinc l'ànima dolçament torbada per la incertesa dels teus vel·leidosos sentiments, el cor amb cicatrius que tu t'encarregues de no acabar de cloure-les; sempre aplicant-los paraules de fulla afuada, dosificant-les calculadament i emetent-les amb un premeditat aire de casualitat. Ningú com tu sap ofegar-me en un mar de dubtes i salvar-me de forma provisional,... El meu cor esventrat dessagna sospirs que sibilen crits obligats a constrényer-ne l'estridència. Sols els gemecs alliberats entre llençols no defugen la tasca de mostrar amb eloqüència nua l'anhel d'embriagar-me amb el teu anhel fins amarar-me l'ànima.Sóc la cortesana amatent als teus deliris carnals. Evocar-te és soscavar els intints més primaris i primitius. Em desarmes de tot l'embolcall de civilitat i la ment s'obnubila en la dèria de sentir com m'atravesses amb la teua espasa de guerrer a la recerca de repòs en tot orifici on la pugues embeinar. Vull experimentar el ferro roent de la virilitat arrecerant-se en els buits del meu cos. Ansie, però, que m'obsequies amb el deliciós nèctar, la recompensa final a una tasca ben reeixida. El millor que podria aspirar de l'amo dels meus sentiments i dipositari del meu plaer.</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">Llorenç Garcia</span></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-30190162939526983592012-03-18T23:14:00.011+01:002012-03-19T00:13:02.752+01:00Crònica d'una elegia anunciada<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitWNIb57ABnketxg1C0X2lUJzIfyqgWTNJSUO42egQuEogAwDG930IBBLf6TyKbr2OMmVwufJ6ksQ2MTiDZttuf-Tukov_NdiN8Dpk_6TsnK84L6SY-93nqlg85GE5GPB75BleSwyXGqE/s1600/cr%25C3%25B2nica+c%25C3%25B2smica.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 320px; height: 197px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5721379074237180530" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitWNIb57ABnketxg1C0X2lUJzIfyqgWTNJSUO42egQuEogAwDG930IBBLf6TyKbr2OMmVwufJ6ksQ2MTiDZttuf-Tukov_NdiN8Dpk_6TsnK84L6SY-93nqlg85GE5GPB75BleSwyXGqE/s320/cr%25C3%25B2nica+c%25C3%25B2smica.jpg" /></a>
<div><div align="center"><span style="font-size:130%;">I</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">Despertant al llit de bon matí,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">com gall que no anuncia l'alba,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">els dies assoleiats capgiren-se grisos,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">música de la ràdio torna's cant inaudible.</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">Vint-i-quatre hores per davant,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">mancat d'una veu aconhortadora,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">d'un aixopluc on l'ànima se solace.</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">Roman un abans recordat amb nostàlgia,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">un sempre incert després,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">fatigós per al coix sense crossa,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">per al miop sense lents.</span></div><span style="font-size:130%;"></span>
<p><span style="font-size:130%;"></span> </p><p><span style="font-size:130%;"> </span></p><span style="font-size:130%;"><div align="center">
II</div></span><div align="center"></div><div align="center"> </div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">Sempre perfilaré el somriure,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">d'aquell que sap que,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">malgrat les llunyanies,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">un bon camí t'aguaita,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">una llum de bon averany</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">t'il.lumina sense enlluernar.</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">Jo m'extraviaré pel bosc,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">per l'escarpada senda que no condueix enlloc,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">jugant entre matolls,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">reposant en escadussers dolls</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">de déus diamantines,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">per tornar a empantanar-me en fangs de la vida.</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">I per sempre, </span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">el record.</span></div><div align="center"><span style="font-size:130%;"></span> </div><div align="center"> </div><div align="center"> </div><div align="center"> </div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">III</span></div><div align="center"><span style="font-size:130%;">
No em deixaré seduir per cants de sirena</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">que anhelen fagocitar-me,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">ni cauré en el parany</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">de Hansel i Gretel.</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">Desoïré les promeses</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">de Prometeu oferint-me</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">el foc vital a canvi</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">de foragitar de la memòria</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">allò que junt a tu he aprés.</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">El llop de Caputxeta Vermella</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">es distanciarà amb les orelles acotades</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">esmaperdudes per la malaguanyada intenció</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">de sentir un "sí" de la meua tenaç llengua,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">inofensiva com un plovisqueig</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">però ferma com el ferro.</span></div><div align="center"> </div><div align="center"> </div><div align="center"> </div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">IV</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">La forest és tortuosa,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">Octubre la tiny de vermell encés</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">i m'exhaureix la paciència.</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">El seny comença a afeblir-me</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">però un beneït deliri</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">s'acosta a cau d'orella</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">i, astut com la fam,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">sap reproduir la teua veu.</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">M'incita a no desesperar,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">a arrossegar la creu</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">sense fer-li cas,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">a lluir la corona d'espines</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">amb la dignitat de qui sap esperar.</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">Ja arribarà el final del "via crucis",</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">on ni la creu ni la corona</span></div><div align="center"><span style="font-size:130%;"> </span></div><div align="center"><span style="font-size:130%;">tindran raó d'ésser.</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">Agraïsc l'oportuna follia</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">que m'aipavaga el neguit,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">arrossega la torva mirada</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">i m'espanta a seguir caminant</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">sense brúixola,</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">car recórrec l'ineluctable trajecte</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">ple de l'urc d'aquell que se sap sabedor</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">d'acomplir designis marcats</span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">per un fat irreductible.</span></div><div align="center"><span style="font-size:130%;"> </span></div><div align="center">
<span style="font-size:130%;">A Gràcia Llàcer Alemany</span></div><div align="center"><span style="font-size:130%;"> </span></div><div align="center"><span style="font-size:130%;"> </span></div><div align="center"><span style="font-size:130%;">LLORENÇ GARCIA</span></div></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-83362400416411581152012-02-12T20:41:00.003+01:002012-02-12T20:55:34.119+01:00El màgic acte d'escriure<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpCP4b0yhBsfxPrqSC3HdZwzf8JkQFtNCCh4fcw07vPqmMEdIHrKRNpMLLRSYg9EHBMpu7_uUgeh3STF8cmIqo2cHPRZS2Ld2wfcRxma4X3O-pV6QMb4arVGpLwQPKGLjtv3NRRYUALhA/s1600/escriptura+m%25C3%25A0gica.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 400px; height: 186px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5708339028792736050" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpCP4b0yhBsfxPrqSC3HdZwzf8JkQFtNCCh4fcw07vPqmMEdIHrKRNpMLLRSYg9EHBMpu7_uUgeh3STF8cmIqo2cHPRZS2Ld2wfcRxma4X3O-pV6QMb4arVGpLwQPKGLjtv3NRRYUALhA/s400/escriptura+m%25C3%25A0gica.jpg" /></a>
<div><span style="font-size:130%;">Escriure esdevé de vegades un acte revestit de sacralitat, especialment a la poesia i més encara a l'antiguitat. En efecte, el mester de poeta anava lligat a funcions màgiques, de vegades divines, paradigma de les quals exemplificava a la perfecció l'ofici del druida (poeta i mag de la cultura celta; bard i savi en contacte amb les energies de la natura.) Per a molts, aquesta icona mítica del druida i del bard era una figura supeditada al poder corresponent, suposava una peça més de l'engranatge que sustentava jerarquies socials a fi de justificar-les sota un ordre establert per un ens superior del qual el druida (en la funció ara de vate) servia de pont transmissor a l'emetre designis divins. Encara avui, la major part dels artistes arrosseguen aqueixa petulància i incomprensió, potser ara se senten com un anacronisme isolat enmig d'una societat en què unes altres professions han copat la influència que antany haurien exercit ells. Sabedors de forma inconscient d'haver nascut en una època errònia, són uns eterns insatisfets. En conseqüència, exihibeixen un caràcter vel.leïtós, com a l'albir de cap a on bufen les deïtats aqueix jorn. Aquesta serà sempre llur creu i llur salvació. No obstant, alguns escriptors eixerits han decidit renunciar a dessagnar-se en un oasi d'ostentació i pedanteria enmig del desert i han reixit a escolar-se en un gènere breu però que sintetitza aqueixos delers que anhela obscurament tota ploma: la columna. En efecte, el columnista és el nou druida de la modernitat i la columna ha esdevingut el format adient que restitueix la categoria de pròcer a l'escriptor. Ací l'autor potser en sacrifica part de l'arsenal literari, però adquireix la dimensió d'ideòleg que se sap llegit amb una periodicitat fixa i alguns d'ells assoleixen l'obtenció d'un exèrcit de seguidors enfervorits. D'aquesta forma més d'un ego ja es contempla a ell mateix més que satisfet. </span></div><div> </div><div><span style="font-size:130%;"> </span></div><div><span style="font-size:130%;"> </span></div><div><span style="font-size:130%;"> Encara que els temps han canviat molt (disculpeu-me el tòpic), no negaré que l'art d'escriure conserva un polsim de màgia que la continuarà fent especial. Fer literatura suposa grans dosis de disciplina i avesar-se en un treball d'artesania primmirada. L'escriptor maneja la llengua com una massa informe que ha de dotar de forma harmònica o estudiadament colpidora per tal de seduir esguards que l'admiren corpresos, intrigats o mínimament desalienats. Però, junt a la rutina, enfrontar-se al full en blanc és com un ritual en què l'ànima del creador s'abandona a una sort d'inspiració supramundana pareguda a un èxtasi místic. És quan les muses brollen de la llunyania clàssica, proveeixen l'artista de les idees més saboroses i doten els mots d'una elegància que només certes ments conspíqües poden arribar-hi.</span></div><div align="justify"><span style="font-size:130%;"> </span></div><div><span style="font-size:130%;">Llorenç Garcia</span></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-88612928117692659762012-01-15T14:15:00.002+01:002012-01-15T14:57:38.813+01:00Addicte al xocolate<div align="left"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgny-KWqm28PUmqK4k_jf2AkzIgu1PnszCnfEen6nMQ-XbhpCFRORAj23eiJaBdacY4M_T7lm2l4oxX5eKBR-Ld4goPRXM89KPT4NbYLPiXi0oi0y4e-opMjbGdYabdWY6WQSqoDnSOvi8/s1600/xocalate+estelar.jpg"><img style="margin: 0px 0px 10px 10px; width: 200px; height: 200px; float: right; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5697852800819492290" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgny-KWqm28PUmqK4k_jf2AkzIgu1PnszCnfEen6nMQ-XbhpCFRORAj23eiJaBdacY4M_T7lm2l4oxX5eKBR-Ld4goPRXM89KPT4NbYLPiXi0oi0y4e-opMjbGdYabdWY6WQSqoDnSOvi8/s200/xocalate+estelar.jpg" /></a>
</div><div align="left">Ja tinc la pell feta una crosta </div><div align="left">lacerada per tempestes mundanes.</div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> Ja tinc un cor </div><div align="left">esventrat d'innocència</div><div align="left">que batega en tens equilibri.</div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left">Ja tinc un cervell </div><div align="left">que bull en diverses llengües,</div><div align="left">ara dessagnant-se en batalles estèrils</div><div align="left">ara signant una treva.</div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left">Ja tinc un oasi </div><div align="left">de versos errants,</div><div align="left">aspiracions quimèriques</div><div align="left">i somriures perduts.</div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left">Ja tinc una mirada </div><div align="left">que per sempre en conservarà</div><div align="left">la lluïssor de lluna.</div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left">Ja tinc un paladar frisós</div><div align="left">d'àmfores de mel</div><div align="left">i guardons de llorer.</div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left">I ara,</div><div align="left">per sostraure'm del regust a fel...</div><div align="left">...m'he fet </div><div align="left">ADDICTE AL XOCOLATE.</div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left"><span style="font-size:130%;"></span> </div><div align="left"><span style="font-size:130%;"></span> </div><div align="left"><span style="font-size:130%;">Llorenç Garcia</span></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-67294833936353303262011-12-18T22:32:00.001+01:002011-12-18T23:11:32.952+01:00He llançat un flascó<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhji2nLJWMUnl1Vl22AFeWs3IpGYQwcnfXzW-gHUEnViVn3tCIcI2tm58VYs-xe9_0AHJcOxVYjKdgCQjjGvmRkOer3QL2IaKUNhb7qalP6MNR9sJ-eiMz5grwAzOZDTIxK5QVzhyphenhyphenUcnOk/s1600/flasc%25C3%25B3+mar.jpg"><img style="margin: 0px 0px 10px 10px; width: 190px; height: 200px; float: right; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5687594472377380386" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhji2nLJWMUnl1Vl22AFeWs3IpGYQwcnfXzW-gHUEnViVn3tCIcI2tm58VYs-xe9_0AHJcOxVYjKdgCQjjGvmRkOer3QL2IaKUNhb7qalP6MNR9sJ-eiMz5grwAzOZDTIxK5QVzhyphenhyphenUcnOk/s200/flasc%25C3%25B3+mar.jpg" /></a>
<div><span style="font-size:130%;">He llançat un flascó cristal.lí</span>
<span style="font-size:130%;">al tèrbol mar del destí</span>
<span style="font-size:130%;">amb un ferm interrogant</span>
<span style="font-size:130%;">escrit sobre un pergamí d'incertesa,</span>
<span style="font-size:130%;">submergit en càntics de salnitre</span>
<span style="font-size:130%;">i juraments de sirena.</span>
<span style="font-size:130%;"></span>
<span style="font-size:130%;">Sobre la sorra de l'espera</span>
<span style="font-size:130%;">jauen petjades oscil.lants</span>
<span style="font-size:130%;">desxifrant un críptic horitzó</span>
<span style="font-size:130%;">amb desconcertants colors</span>
<span style="font-size:130%;">vogant a la deriva.</span>
<span style="font-size:130%;"></span>
<span style="font-size:130%;">Sobre el meu rostre marmori</span>
<span style="font-size:130%;">una nimfa s'adelita afaiçonant</span>
<span style="font-size:130%;">solcs de cendra i inquietud</span>
<span style="font-size:130%;">amb cisell de coral</span>
<span style="font-size:130%;">i geomètrica calitja.</span>
<span style="font-size:130%;"></span>
<span style="font-size:130%;">He llançat un crit de lluna</span>
<span style="font-size:130%;">a la pietat de les ones</span>
<span style="font-size:130%;">amb una àncora de dubte</span>
<span style="font-size:130%;">i gravat en una petxina d'esperança,</span>
<span style="font-size:130%;">submergit en un temps molsós</span>
<span style="font-size:130%;">i un neguit xafogós.</span>
Llorenç Garcia</div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-82553208874961789942011-12-15T22:17:00.000+01:002011-12-15T23:11:41.151+01:00Rei sense regne<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsMa6a6ChxG7JjGsxlH19wRBY58nTX7bkqqHslmrtSSgHkt57YWK0bNpbkyFdfvHH-HYtHTJ3FG0QUopRozEKqK6Le3Q5iVaCN7Zilx3TEAY4_gTTql7JG6sDMPMNe1yBcDJrtBV5SweI/s1600/rei+sense+regne.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 120px; height: 200px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5686481150441420898" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsMa6a6ChxG7JjGsxlH19wRBY58nTX7bkqqHslmrtSSgHkt57YWK0bNpbkyFdfvHH-HYtHTJ3FG0QUopRozEKqK6Le3Q5iVaCN7Zilx3TEAY4_gTTql7JG6sDMPMNe1yBcDJrtBV5SweI/s400/rei+sense+regne.jpg" /></a>
<div><span style="font-size:130%;">Rei en erràtica recerca</span></div><div><span style="font-size:130%;">d'un regne perdut</span></div><div><span style="font-size:130%;">guarnit de valuosos tresors</span></div><div><span style="font-size:130%;">soterrats als llimbs d'unes veritats</span></div><div><span style="font-size:130%;">que permeten arrapar</span></div><div><span style="font-size:130%;">inexpugnables paradisos</span></div><div><span style="font-size:130%;">amb el tip dels dits</span></div><div><span style="font-size:130%;">i de les dites.</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">Reial figura</span></div><div><span style="font-size:130%;">que cavalca a lloms</span></div><div><span style="font-size:130%;">d'una mirada escorcolladora</span></div><div><span style="font-size:130%;">tan agosarada</span></div><div><span style="font-size:130%;">que es capbussa</span></div><div><span style="font-size:130%;">al brou dels esperits</span></div><div><span style="font-size:130%;">que transiten</span></div><div><span style="font-size:130%;">pel seu tortuós camí</span></div><div><span style="font-size:130%;">malgrat haver sigut víctima</span></div><div><span style="font-size:130%;">de l'atac de bandolers</span></div><div><span style="font-size:130%;">desaprensius</span></div><div><span style="font-size:130%;">que li arrabassaren</span></div><div><span style="font-size:130%;">bocinets de la seua confiança</span></div><div><span style="font-size:130%;">en el gènere humà.</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">Insigne monarca</span></div><div><span style="font-size:130%;">disfressat de bufó</span></div><div><span style="font-size:130%;">no sent pudícia</span></div><div><span style="font-size:130%;">d'engrescar les cercaviles</span></div><div><span style="font-size:130%;">amb jovenívola comèdia</span></div><div><span style="font-size:130%;">fins esdevenir pallasso</span></div><div><span style="font-size:130%;">que plany amb silent melodia</span></div><div><span style="font-size:130%;">a redós del drama de la solitud</span></div><div><span style="font-size:130%;">de les nits de lluna buida.</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">- ¿Què cerqueu,</span></div><div><span style="font-size:130%;">il.lustre ombra </span></div><div><span style="font-size:130%;">tan esmaperduda</span></div><div><span style="font-size:130%;">per aquestes ermes contrades?</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">-Sóc el Rei del Regne Perdut,</span></div><div><span style="font-size:130%;">la meua missió és retrobar-lo.</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">-Em tem que heu caigut </span></div><div><span style="font-size:130%;">en una terrible errada.</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">-Com goseu a tal insolència?</span></div><div><span style="font-size:130%;">Un monarca jamai admet rèpliques,</span></div><div><span style="font-size:130%;">a banda que no m'heu tractat</span></div><div><span style="font-size:130%;">amb els honors de què sóc mereixedor.</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">-No dubte pas que Sa Excel.lència</span></div><div><span style="font-size:130%;">siga digne de tots els honors, però</span></div><div><span style="font-size:130%;">...¿esteu segur de l'existència</span></div><div><span style="font-size:130%;">d'esmentat regne?-</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">...!</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">-Mai trobareu</span></div><div><span style="font-size:130%;">tan excéls regne.</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">-Per què no?</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">-Perquè no sou un rei sense regne,</span></div><div><span style="font-size:130%;">SOU UN REGNE SENSE REI.</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div> </div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">Llorenç Garcia</span></div><div><span style="font-size:130%;">(rei sense regne)</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-77684627917450684042011-12-13T21:51:00.000+01:002011-12-13T21:59:10.905+01:00On és el regne del silenci?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy0TmnML3L85wOkelBRj7Avpu-3Ua1vgKIPSGGZCFl_KawOQgm0ZI3u6p-1Xu3OO5p6cGAmE5fISVAIZLNzH7PU2wHRDV3kzb1F_dgfzDv6Nppk4HM0s1xL9y_myN-3W7mdlNmEk5BYEM/s1600/ximpanz%25C3%25A9s.png"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 246px; height: 205px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5685720253988423458" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy0TmnML3L85wOkelBRj7Avpu-3Ua1vgKIPSGGZCFl_KawOQgm0ZI3u6p-1Xu3OO5p6cGAmE5fISVAIZLNzH7PU2wHRDV3kzb1F_dgfzDv6Nppk4HM0s1xL9y_myN-3W7mdlNmEk5BYEM/s400/ximpanz%25C3%25A9s.png" /></a>
<div><span style="font-size:130%;">Cau la vesprada mentre el dia comença a emetre un tímid adéu. Els tentacles de la foscúria avancen amb pas inexorable semblant engolir paulatinament la Ciutat del Túria. El crit a la vida amb què clamaven imperiosament els arbres de l'avinguda s'agualeixen a mesura que l'obscuritat ofega la vividesa del tornasol que la primavera brindava. La urbs assumeix amb tarannà abnegat l'arribada de la nit engalanant-se amb una tùnica de matisos grisos i mats que pareixen condensar l'essència de València i d'algunes veritats universals. </span></div><div><span style="font-size:130%;">Una pau malenconiosa convida a la reflexió interior, a trobar-se amb un mateix. Per a tal fita, m'acompanyen versos de Passolini i de Vinyoli que em dispose a devorar amb avidesa quasi maníaca en un intent d'enriquir i explorar les profunditats de la meua ànima... </span></div><div><span style="font-size:130%;"> De sobte, "PLAF!, PLAF!,..." La veïna de dalt comença a arrossegar mobles amb la menor delicadesa possible i completament aliena a les molèsties que ocassionen terrabastalls domèstics d'aquesta mena. Per no esmentar les voltes que practica gimnàstica aeròbica a hores intespestives fins provocar uns tremolors al sostre de ma casa que reverberen a les parets i als nervis. Aquesta astorant melodia acaba també amanint-se amb la sirena d'una ambulància provinent del carrer anunciant com alguna ànima anònima està sentint el gebre d'una dalla que podria empresonar-la en el record amb cadena perpètua. </span></div><div><span style="font-size:130%;">Deixe escapar una blasfèmia per tal de fer la meua digna aportació a aquesta orquestra de sorolls encabotada a apartar-me de l'anhelat silenci. Percep que Passolini i Vinyoli s'exasperen des de llur sagrada immortalitat. Malgrat tot vull contraatacar endollant l'ordinador amb la finalitat d'inundar la casa amb música de relaxació i, així, aixoplugar-me en un oasi de calma on puguem cabre Passolini, Vinyoli i jo. Pensat i fet, però... una estrident música de "rock" dur saboteja el meu improvisat paradís des de la casa de les universitàries que viuen al costat! Tot ha finit en una caòtica batalla entre, per una banda, un desesperat intent de trobar la calma i els brams provocats per uns veïns incívics, per l'altra. Una lluita sagnant de la qual acaben supurant aquestes lletres. Una prova més del poder de supervivència de la literatura fins i tot en condiciones extremes.</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;">Llorenç Garcia</span></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-63926804850064717192011-12-09T22:56:00.000+01:002011-12-09T23:07:41.717+01:00Carta-sorpresa d'aniversari<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0zgoRZy60XMNHjumWG2QcG7-pOfRUmJbkl9NgZsmIkHK9G9lX-HvVpnZwcLC2BQxwba-aPTQwFqLfeThVI-8XySK1mhlPOUUnqJbMkcLMdyEWS3kePC2yRKgiJzXf_N6HCJemWfSfBoY/s1600/carta.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 155px; FLOAT: right; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5684253112043269570" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0zgoRZy60XMNHjumWG2QcG7-pOfRUmJbkl9NgZsmIkHK9G9lX-HvVpnZwcLC2BQxwba-aPTQwFqLfeThVI-8XySK1mhlPOUUnqJbMkcLMdyEWS3kePC2yRKgiJzXf_N6HCJemWfSfBoY/s200/carta.jpg" /></a>
<div><span style="font-size:130%;">Benvolguda, Anna,</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Ja han passat set anys des de la volta que et vaig arranjar aquella acurada sorpresa amb aquella trucada inesperada que et va conduir cap al meu armari per fer-te descobrir els regals que tenia reservats per a tu. Doncs set anys més tard (set, número màgic!), tracte de sorprendre't com si no haguessen transcorregut.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">I és que en aquest període tan llarg i tan breu, ni tu ni jo no hem pogut sostraure'ns a un procés de transformació inexorable però, tornant a conviure amb tu, sembla que el destí haja estat a l'aguait per assestar-me un colp mestre.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Pense que de cada experiència sempre es pot extraure una lliçó, i la teua nova incursió en la vida tampoc no manca de missatge. Has arribat com a exemple vívid d'esperit que recórre el seu camí sense perjudicar el dels altres. I és que la vida, amiga meua, està empedreïda d'obstacles (moltes voltes materialitzats en persones) que s'entesten a disuadir-te de continuar la missió assignada en el nostre trajecte vital. Cal fer-los sempre cas omís i desviar la mirada. Quanta més atenció se'ls preste, més engrandeixes la seua causa i el que menys es mereixen és precisament això.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Heus-ne ací, doncs, un xicotet homenatge a aquest corrent d'aire fresc amarat d'esperança que ha suposat la teua concissa, però oportuna, reincursió en la meua vida.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Gràcies!</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Llorenç.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">P.D.: Ah!, per cert, feliç XXXXX aniversari.</span></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-59590041168326844442011-12-08T22:46:00.000+01:002011-12-08T23:11:22.516+01:00Potser... algun dia...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsXz0M7elrsD3G9bO3TegMqv9HQEdqUhflrihfIitm9rOeeiF95fIbVOEf0o9xecrRji0spNLK8ejD-h9Bth6e8cmK8qq98DZOKg_kBWd1rv62miu-A2I6_RhjU-62XapJUlav5FnT3cU/s1600/solitud+amorosa.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 221px; FLOAT: right; HEIGHT: 172px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5683881856191665266" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsXz0M7elrsD3G9bO3TegMqv9HQEdqUhflrihfIitm9rOeeiF95fIbVOEf0o9xecrRji0spNLK8ejD-h9Bth6e8cmK8qq98DZOKg_kBWd1rv62miu-A2I6_RhjU-62XapJUlav5FnT3cU/s320/solitud+amorosa.jpg" /></a>
<div><span style="font-size:130%;">Potser algun dia eixiràs
d'aquelles ombres recòndites
que només un batec certer
podrà esbrinar.
I et presentes davant mi
com un deliri materialitzat
amb una garantia
segellada pel destí.
Potser algun dia brolles
de la boira que m'entela la vista
i et reconega...
I per fi
podré dir-te allò que sempre havia adelit,
aquelles paraules
tan abandonades
al bagul dels sentiments
que hauré d'airejar-les
per traure-les de la pols maleïda del temps
en què ja s'havien enfosant.
No tardes,
amor meu,
perquè ja saps que qui espera desespera.
Aquest univers tan romàntic
ja comença a ofegar-me.
El meu alé no troba aixopluc
en tanta fantasia,
reclama imperiosament la teua presència...
Potser algun dia
sorgiràs d'un arc de Sant Martí
rere un dia de tempesta com avui;
llavors, el meu somriure
podrà emmirallar-se
en qualsevol dels set colors
que farcisca la teua esma...
I per fi
podràs submegir-te
en la tensa serenitat
dels meus braços,
etern santuari
de llàgrimes d'eufòria i tristor contingudes,
a l'aguait de poder ser venerat
amb la teua presència
tan subtil
i obaga...
Potser...
algun dia...
troben resposta...
eixos mots...
que anhelen...
percebre...
el seu eco...
</span><span style="font-size:85%;">Llorenç Garcia</span></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-67534485050847351992011-12-07T23:26:00.000+01:002011-12-07T23:54:40.993+01:00Adéu, Somnis!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBl_9YzmrJOBqYdv2YufuyL8i4HBvtbJXeH3eFiFkhNDa0caEnCmkxPjt64cmIf5uSZ0pNaRnZRtG9uDk3KrTK_2u0etfDAj4KjXygGu6S6MwjGGWc5qQahfAJIzZb9K6Kyl14LnJL0AQ/s1600/somnis.bmp"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 193px; FLOAT: right; HEIGHT: 135px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5683518368081911010" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBl_9YzmrJOBqYdv2YufuyL8i4HBvtbJXeH3eFiFkhNDa0caEnCmkxPjt64cmIf5uSZ0pNaRnZRtG9uDk3KrTK_2u0etfDAj4KjXygGu6S6MwjGGWc5qQahfAJIzZb9K6Kyl14LnJL0AQ/s320/somnis.bmp" /></a>
<div><span style="font-size:130%;">Benvolguts Somnis!:</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Ja vaig percebent com la joventut es va marcint amb subtil carícia. El vespre del diumenge es desfà amb apaivagat ritme fins fer-me palpar la terra sense haver-me deixondat dels deliris incomplits.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Sóc conscient de la impossibilitat de perllongar la claror per molt de temps i de l'absurditat de tan idíl.lica lluita. Una existència ancorada en somnis i en els records entranyables del passat només llueixen amb esplendor als llibres antics i a l'adorable pàtina que adquereixen els objectes inútils.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Mai renegaré de la bellesa d'una existència viscuda com un poema, però ningú com el poeta coneix el dolor que s'hi sent. Per tant, tip d'abrasir-me al foc de passions latents i de remoure'm a les cendres de l'ahir, he decidit encoratjar-me a emprendre una vida més mundana i amb la vista fixada arran de terra.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Amats Somnis, ja debeu saber que més d'una llàgrima m'ha costat prendre una decisió d'aquest caire. Destrossar un univers de bohèmia és quasi tan cruel com arrasar un país. Tanmateix, la Vostra mort no serà completa ja que trobareu un amagatall en l'immortal reducte de les lletres que isquen de la meua ploma en una vesprada com aquesta.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Ja no viureu en la realitat per guiar-hi gran part dels meus moviments com fins ara havíeu fet però per fi heu assolit el valor històric que tant albiràveu.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Així Us deixe, reviscolant tímidament a la tinta de les meues lletres i en el somriure que em despertarà el vostre record.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Us estime,</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Adéu per sempre.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Llorenç Garcia</span></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-81265578889580980552011-12-06T23:25:00.000+01:002011-12-06T23:44:23.063+01:00Poema breu i directe<span style="font-size:130%;">Tantes llunes per consumir,</span>
<span style="font-size:130%;">tants sols per cremar,</span>
<span style="font-size:130%;">tantes estreles per assolir,</span>
<span style="font-size:130%;">tants perfums per flairar,</span>
<span style="font-size:130%;">tants sabors que llepar,</span>
<span style="font-size:130%;">tants versos per llegir</span>
<span style="font-size:130%;">i jo encara pensant en tu,</span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP9wiAOkQl3-Zkb4JejSD0-ViVqzQao6Xx62DI3zOW7gjBqi5kEjN7rkjD9_vmAOsUXgoVY8jInM4mWL1_IfZoNPG9LU3Q__Wa9L46oM0jxV_FlIbDyVPSzQ3btbiTAcaIAlCyUsr2bys/s1600/desenga%25C3%25B1o.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 208px; FLOAT: right; HEIGHT: 188px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5683147192816501490" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP9wiAOkQl3-Zkb4JejSD0-ViVqzQao6Xx62DI3zOW7gjBqi5kEjN7rkjD9_vmAOsUXgoVY8jInM4mWL1_IfZoNPG9LU3Q__Wa9L46oM0jxV_FlIbDyVPSzQ3btbiTAcaIAlCyUsr2bys/s320/desenga%25C3%25B1o.jpg" /></a> <span style="font-size:130%;">imbècil de mi.</span>
Llorenç GarciaLlorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-74939921670128917562011-02-12T22:07:00.000+01:002011-02-12T22:21:34.613+01:00El mapa de la vida<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoCXmaMTSFC-fXhoAhyVaEp7iTYfztNPw51Z6R49JvcjLWIIEbKE4yQqdgZTeMh2NrSDao0jgLM0vBR4tSbeRxcdzBKF93gZcZodz6-XNUzglpS3-9kkQsGBqU-FH3t7TDTyP64I3w9NQ/s1600/espejo.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 223px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5572915045653129842" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoCXmaMTSFC-fXhoAhyVaEp7iTYfztNPw51Z6R49JvcjLWIIEbKE4yQqdgZTeMh2NrSDao0jgLM0vBR4tSbeRxcdzBKF93gZcZodz6-XNUzglpS3-9kkQsGBqU-FH3t7TDTyP64I3w9NQ/s320/espejo.jpg" /></a>
<div><span style="font-family:lucida grande;font-size:130%;">Eva ja havia bufat les quaranta espelmes però aparentava haver-ne apagat més . Ara es palplantava davant aquell mirall sense escrúpols per contemplar el reflex que li tornava la nouvinguda edat. S’hi atansà més i estudià detingudament les faccions un tant decaigudes pel pas dels anys. Cada escletxa que li esberlava la cara representava una vivència que confegia el mapa de la seua vida. Analitzà els solcs del front llaurats a base de contundència expressiva. La vall de l’entrecella es formà a base de desvetllaments universitaris, ploreres de bebé a hores intespestives i algun disgust conjugal.</span></div>
<div><span style="font-family:lucida grande;font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-family:lucida grande;font-size:130%;">Els afluents que desembocaven als ulls reviscolaven gràcies a les rialles amb què amics i família els havien desbordat. Encara que algunes llagrimetes fugisseres l’havien fet servir de séquia ocasional. Diversos senders al voltant de les comissures dels llavis pul•lulaven nodrits per somriures de tota mena. Sobretot pels acudits del seu ex. Alguns d’ells riguts de manera sincera i d’altres sols per complaure-li l’ego. Eren també les arruguetes més entremaliades, les que amb més força xisclaven al caliu de les xerrameques de cafè i al panteix de les nits orgàsmiques...</span></div>
<div><span style="font-family:lucida grande;font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-family:lucida grande;font-size:130%;">El cirurgià interrompé l’autoanàlisi facial que Eva, tota embadalida, estava portant a terme a la sala d’espera. Era el seu torn. Ella es girà i contemplà el rostre estirat del metge. Quan el fità, descobrí astorada un semblant que era com un llibre en blanc. Una planura erma on ni la mala herba hi gosaria créixer. Un rostre més paregut a un ninot faller que clamava incineració que no pas al d’una persona amb una vida a les espatlles. De sobte, Eva dilucidà que millor era emprar els diners del lífting en algun viatge humanitari que li pogués fer algun retoquet en la ment. Es disculpà amablement del cirurgià i isqué de la clínica estètica per adreçar-se a una ONG propera. Aquest cop disposada a guanyar una arruga més de maduresa.</span></div>
<div></div>
<div><strong>Llorenç Garcia</strong></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-57591554225249193722011-01-24T22:00:00.000+01:002011-01-24T22:19:59.297+01:00¡Despierta, reacciona, actúa!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIPOhyphenhyphenFJp6cazyxzYjHTiM8HbSMu9_FpShLb8D2LsMf7iGX2K5mJ17FxnTpx804vWr7pPbIXSU-jm8_uZSKV_kN4PqilQlu-e-rxUPLSq1lm51FT0aOXa8eXPv5BE_lQmgg2y2S_-XlhY/s1600/dragon.bmp"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 216px; FLOAT: right; HEIGHT: 172px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565864999998104194" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIPOhyphenhyphenFJp6cazyxzYjHTiM8HbSMu9_FpShLb8D2LsMf7iGX2K5mJ17FxnTpx804vWr7pPbIXSU-jm8_uZSKV_kN4PqilQlu-e-rxUPLSq1lm51FT0aOXa8eXPv5BE_lQmgg2y2S_-XlhY/s320/dragon.bmp" /></a>
<div><span style="font-size:130%;">El destino se me cruzó</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">en forma de latido</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">de un viento que azuzaba</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">y me increpaba al oído:</span></div>
<div><strong><span style="font-size:130%;">¡Despierta!</span></strong></div>
<div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div>
<div><span style="font-size:130%;">El destino me detuvo por la calle</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">metomorfoseado en rugido</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">de alguna guarida subterránea</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">y con una garra me arañó la sangre:</span></div>
<div><strong><span style="font-size:130%;">¡Reacciona!</span></strong></div>
<div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div>
<div><span style="font-size:130%;">El destino me empujó</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">con la ligereza de un aleteo</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">y con la fiereza de un dragón</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">me fulminó de una mirada:</span></div>
<div><strong><span style="font-size:130%;">¡Actúa!</span></strong></div>
<div><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong></div>
<div><span style="font-size:130%;">Y en medio el camino serpenteaba</span></div>
<div><em><strong><span style="font-size:130%;">entre las semillas del ayer</span></strong></em></div>
<div><em><strong><span style="font-size:130%;">y la incertidumbre del mañana.</span></strong></em></div>
<div><strong><em><span style="font-size:130%;"></span></em></strong></div>
<div><strong><em><span style="font-size:130%;color:#ff0000;"><a href="http://traduccion-espanol-ingles.com/">Llorenç Garcia</a></span></em></strong></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-34617545393259285682011-01-13T02:06:00.000+01:002011-01-13T02:16:25.447+01:00El salvador de la pàtria<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaMfFGrxJehMpdhpcyQqAr9k9CwUsx7WNcY9MjWu5FCAuyIKhXfKdKY_GBfKtulLNQqjqesItwJOE3Ths9uMxaWUGv8EsHU2QnaHwt0VPXxOG5g-h3FWrwgMUpJYSMn1cPCr3MC4TxUO8/s1600/Rajoy.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 195px; FLOAT: right; HEIGHT: 258px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5561472903652863282" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaMfFGrxJehMpdhpcyQqAr9k9CwUsx7WNcY9MjWu5FCAuyIKhXfKdKY_GBfKtulLNQqjqesItwJOE3Ths9uMxaWUGv8EsHU2QnaHwt0VPXxOG5g-h3FWrwgMUpJYSMn1cPCr3MC4TxUO8/s400/Rajoy.jpg" /></a>
<div>"<span style="font-size:130%;">Sóc la salvació de la pàtria. L'únic que pot dur endavant aquest país tan anorreat per la immigració descontrolada que està llevant-nos llocs de treball i fomentant la deliqüència. L'únic qui lluita perquè aquesta nació no s'esmicole en taifes controlades sota diferents formes de nacionalismes feixistes. Són aquest verins nacionalistes els que volen imposar el seu idioma local i discriminar la llengua comuna de tot el país. La parlada per cents de milions de persones arreu del món. </span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Sóc l'únic qui s'atreveix a clamar que l'islam és una gran amenaça que esdevindrà plaga. Una plaga que es proposa dinamitar la nostra cultura d'innegable arrel cristiana. No podem permetre que els nostres fills es corrompen en valors aliens i, per això, facilitarem l'accés a col·legis privats i religiosos. Sóc l'únic qui es nega a anomenar matrimoni a la unió formada entre dues persones del mateix sexe. Que quede clar que el concepte MA-TRI-MO-NI té un caràcter mil·lenari que la minoritària població homosexual no pot gosar deslegitimar. I és que estem tips d'un govern que pareix que oblida les majories en favor dels interessos de peces diminutes d'una societat cada dia més degenerada."</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Aquell polític de barba florida acabà el míting exhibint esposa i fills, tant ella com ells amb un somriure de blancor enlluernadora. En eixir del local, tota la família restà en silenci dins el cotxe. Deixà la parentela a l'hogar, ubicat al si d'una urbanització de luxe, però el mandatari conservador continuà conduint cap a un hotel de quatre estrelles. Allí un prostitut marroquí l'esperava en una de les cambres proveïda d'un joc de joguines allargades sobre una tauleta i un vestit d'encaix vermell ben dins l'armari. El salvador de la pàtria accelerà el vehicle delerós d'experimentar quotes de plaer "estratosfèriques".</span></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-52049530614823981942010-10-31T17:56:00.000+01:002010-10-31T18:12:57.438+01:00Monólogo con Marilyn<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9V9JGC4SgMKS71xDTPP_C4nK0qcEeaeQ5SkcRoF3p3h3DMMvspqW919i3dlDSy6xl7E4sZv638cEBecHFcAxrfmus_VwUU983i6B7zKqDzQ3tB9GKpoNc6nEs7yh6pZWHnXM23d4K0rc/s1600/marilyn-monroe.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 335px; FLOAT: left; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5534257659382028706" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9V9JGC4SgMKS71xDTPP_C4nK0qcEeaeQ5SkcRoF3p3h3DMMvspqW919i3dlDSy6xl7E4sZv638cEBecHFcAxrfmus_VwUU983i6B7zKqDzQ3tB9GKpoNc6nEs7yh6pZWHnXM23d4K0rc/s400/marilyn-monroe.jpg" /></a>
<div><span style="font-size:130%;">Naciste con el nombre de Norma Jean <span style="font-size:100%;">Mortenson</span>, pero tu madre te bautizó como Norma Jean Baker para evitar sacar a la luz tu origen bastardo. Ya naciste sin una identidad clara. Poco a poco te la tuviste que ir inventando después de que tu infancia la transcurrieras como una maleta que va de casa en casa, o un paquete que pasa de mano en mano. Tu infancia nació sin referencias sobre las que apoyarte. Pero decidiste vengarte de eso y de mucho más..., y <strong>creaste algo que parecía más grandioso que tú misma</strong>: <strong>Marilyn Monroe</strong>.
Un sueño hollywoodiense burbujeante y espectacular, a la par que frívolo pero atractivo, como la misma meca del cine. Sin embargo, un espectro siniestro aleteaba siempre tras la figura y nunca llegó a pasar desapercibido. Era como una piedra negra en el fondo del lago que se podía atisbar tras la mirada intencionadamente ingenua, aunque extraviada, en el vacío sobre el que tuviste que nadar. </span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Y parece que <strong>ni la misma Marilyn pudo salvarte</strong>. La niña huérfana al final seguía llorando en el seno de tu conciencia hasta el final de tus días. Y nadie pudo apagar ese llanto silencioso en el que te emborrachabas en soledad.
Acabo de leer en esos versos, que han salido a la luz para alimentar aun más tu inmortalidad, un hallazgo que para muchos de nosotros ya era una intuición muy viva. Tus miserias no fue capaz de ahogarlas ni la mismísima Marilyn Monroe. Ese personaje que construiste con precisión milimétrica hasta casi serte ajena, ya que como tú afirmaste en algún renglón perdido: </span><span style="font-size:130%;"><em>"¿Cómo puedo encarnar a una chica tan feliz, juvenil y llena de esperanzas? (...) "busco la manera de interpretar este papel, desde siempre mi vida entera me ha deprimido".
</em><strong>Infeliz toda tu vida, tras una máscara cómica</strong>. Quizás eso fue lo que te encumbró a la “gloria”.
Y al final llegó la muerte, y con ella <strong>el mito eterno y sublime</strong>. Nadie sabe con certeza las circunstancias de tu muerte. Ahora sólo sabemos que <strong>sobre el lecho encontraron a Norma abandonada por Marilyn.</strong></span></div>
<div></div>
<div><strong><span style="font-size:85%;">Llorenç Garcia
</span></strong></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-6535979839789810652010-08-23T15:54:00.000+02:002010-08-23T16:16:27.601+02:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNSdVRpy1TU7VAzDH5oppqtqymmS7kZOFJ2L2zyG-zPxo45O1AbLSMrKSquhzYIWzyvmdGN4TfGoYMflvsiVWStCbmVquXcMI2adQnbL8_kZamNyvp1dC8yv9UpiuSE-63DhD04vguXa4/s1600/cambio+profundo.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; FLOAT: left; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508608704228443794" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNSdVRpy1TU7VAzDH5oppqtqymmS7kZOFJ2L2zyG-zPxo45O1AbLSMrKSquhzYIWzyvmdGN4TfGoYMflvsiVWStCbmVquXcMI2adQnbL8_kZamNyvp1dC8yv9UpiuSE-63DhD04vguXa4/s400/cambio+profundo.jpg" /></a>
<div><strong><span style="font-size:180%;">Igual que dar a luz es doloroso, todo cambio profundo también necesita de dolor para materializarse.</span></strong></div>
<div><strong><span style="font-size:180%;"><em>Llorenç Garcia</em></span></strong></div>
<div><strong><span style="font-size:180%;"></span></strong></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-80050417899065118432010-05-11T23:24:00.000+02:002010-05-11T23:58:19.667+02:00El árbol del invierno<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1dNOdCahrETXYavHFGueWx2nS0EsO6u742VHv6E3pg-cicORrUI4y5knqEsG-rf0-fDN1YFpMsaYkmmChLFBxrRiFNIyhZY1nsRHLIIXMj4tlTRG4gV-TPBdZmKVgZqQRXR5_fUapvj4/s1600/arbol_invierno.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 336px; DISPLAY: block; HEIGHT: 336px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5470132549572833666" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1dNOdCahrETXYavHFGueWx2nS0EsO6u742VHv6E3pg-cicORrUI4y5knqEsG-rf0-fDN1YFpMsaYkmmChLFBxrRiFNIyhZY1nsRHLIIXMj4tlTRG4gV-TPBdZmKVgZqQRXR5_fUapvj4/s400/arbol_invierno.jpg" /></a>
<div><span style="font-size:130%;">De tu tierno tronco quebradizo
emanaron unos brotes esquivos
que hubieron de buscar soles
entre sombras pertinaces.
Algo no floreció en tu primavera,
el verano no maduró los frutos
y el otoño te arrojó de la luz.
El gélido viento invernal
azota los recuerdos del ayer,
aviva el reúma del pasado.
Pero de la letanía del Norte
de la mano de algún copo de nieve
caerá una plegaria de perdón
que te acoja en el remanso de paz
que la vida no te otorgó.
Llorenç Garcia</span></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-70407322611215388562010-04-28T03:02:00.001+02:002010-05-11T23:55:53.337+02:00<script type="text/javascript" src="http://www.albinoblacksheep.com/earth-moon/embed.js"></script><noscript></noscript>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-1078995765363003362010-01-11T23:02:00.000+01:002010-01-11T23:31:38.392+01:00La tonta del amor<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy-iyg2UuPJEQcTjD-GAdm3vhB9L655E3RFTpZ6Ss-uOhyAxcLbWZCW9KXnTF5lVnx34i-n5OgiPDe0Ap1F6I2jrxrUPhd7IWMA_jpKPF16sbbrpTboBYIjeATNiK82pWfM5623L0BA4g/s1600-h/tonta.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 124px; FLOAT: left; HEIGHT: 81px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5425613509658555874" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy-iyg2UuPJEQcTjD-GAdm3vhB9L655E3RFTpZ6Ss-uOhyAxcLbWZCW9KXnTF5lVnx34i-n5OgiPDe0Ap1F6I2jrxrUPhd7IWMA_jpKPF16sbbrpTboBYIjeATNiK82pWfM5623L0BA4g/s320/tonta.jpg" /></a>
<div><span style="font-size:130%;">Llegó alegre, dicharachera, parloteando en italiano. Llevaba ya dos meses en España y apenas articulaba palabra en castellano. Tenía 32 años y estaba decidida a enraizarse en este país. Me explicaba, entre ilusionada y preocupada, que había tomado la decisión de dar un giro de 180 grados a su vida y embarcarse en una nueva aventura que sacudiera todos los lodos que, según ella, se vivían en Italia.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">A pesar de usar unas palabras con las que ellas se ungía de valor ante un cambio que de por sí exigía de cierto valor, en sus ojos un tanto vidriosos se traslucía un brillo de "no sé muy bien qué hago aquí". Lo que me indujo a pensar que había una parte de su particular epopeya que no me quiso revelar.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">En su primera clase le enseñé la diferencia entre "ser" y "estar", primer reto de todo estudiante extranjero que llega a España. Como buena italiana, no le supuso ningún problema comprender dicho concepto, ya que su lengua materna y su mentalidad latina le facilitaban un acercamiento a nuestras palabras. (Aunque también este parentesco era una fuente de interferencias y comodín para la pereza. "Si me entienden, qué más da. Vaffan culo.")</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">En la segunda clase, cuando llegó el turno de los presentes regulares, ahondó un poco más en su situación actual. A pesar de que su anhelo por establecerse en España era sólido como el plomo, no ocultó una creciente desesperanza por materializar su sueño ya que la preocupación por encontrar empleo se iba tornando más imperiosa a la par que asfixiante: "Con 32 años, ¿a dónde voy yo? Aquí además parece que por ser extranjera te cierran todas las puertas." Los gastos también empezaban a hacer peligrar los ahorros acumulados tan prolijamente para comenzar su nuevo camino en tierras foráneas.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Me dejó boquiabierto el hecho de que tras su abandono de Italia, también había dejado atrás un trabajo estable. Mi perplejidad se bifurcaba en dos vertientes diferentes: una, por lo descabellado que parecía en medio de una crisis económica galopante que asolaba toda Europa y que con España se había cebado con especial crudeza y, dos, el valor de sacrificar el bienestar en aras de cumplir un sueño. Debe de ser una mujer valiente y corajuda. A pesar de todo, cuando le observaba el semblante, había una pieza que no acababa de encajar en este rompecabezas. Quizás era hora de enseñar el presente irregular. Su intrepidez era indudable, pero la veía de talante suficientemente robusta como para arrostrar las embestidas del que aborda una aventura de tal calibre.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">La tercera clase trataba sobre los tiempos pretéritos. Mientras los trataba de practicar con cierta dificultad, me percaté de un tatuaje impreso en la parte interna de un brazo que constaba de unas letras de algún alfabeto exótico, probablemente hebreo. Aprovechándome de la naturalidad con la que me había revelado sus episodios vitales, me permití la licencia de preguntarle qué significaba aquel vocablo grabado en la piel. Me espetó un "no sé" como respuesta ante la cual mi incredulidad se hacía palpable en mi rostro. Ella fingió no darle importancia, pero yo intuí que la contestación ante aquel enigma imprevisto sería esa pieza del rompecabezas que completaría el sentido. La gramática también quedó como inconclusa porque había una parte del pasado que no se acababa de comprender.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Cuando tocaba la cuarta clase, la del futuro, me anunciaron que había renunciado a la continuación del curso. En medio del trasiego laboral, tuve la oportunidad de topármela a la entrada de la academia. En el poco tiempo que me concedía la urgencia por atender a otro alumno, me soltó secamente que tenía claro que iba a volver a Italia. "¿Por qué?", sería mi reacción automática a la que ella giró la cabeza tajante con una negación que en parte desdecía ese valor por empezar una nueva vida. La clase del futuro quedó truncada, al menos para ella.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">A la tarde, exhausto de la jornada, conecté el ordenador para escampar un poco las fatigas mentales del trabajo. Para mi sorpresa, me encontré a mi ya ex estudiante en el chat de una red social y no dudé en entablar conversación con ella:</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">- ¿Qué ha ocurrido? ¿Por qué has decidido abandonar España de manera tan repentina? Me afirmaste convencida que te quedarías en este país.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">- En realidad, yo estaba aquí por un chico...</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">- ¿Ein?</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">- ... Y me ha escrito hoy para decirme que abandonaba la ciudad. Así que ya no tiene sentido continuar aquí para mí.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">- ¿Y por un chico arrojas toda tu estable vida pasada y vienes a un país en plena decadencia laboral?</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">- Ese hombre lo es todo para mí. Representaba mis sueños y mis ilusiones. No necesito nada más en la vida.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">- ¿Y por qué no piensas más en ti misma y, ya que has pagado una buena cantidad de dinero por el curso, lo completas?</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">- Me da igual el curso. Voy a estar aquí pocos días y ya sólo quiero disfrutar como una turista.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">- ¿En serio todo por un hombre?</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">- Claro, ¿recuerdas el tatuaje que llevaba en el brazo? Pues era su nombre.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Aquello ya supuso el hallazgo de esa pieza perdida ante ciertas incoherencias entre lo que me había estado contando y lo que su mirada insegura me transmitía. Al mismo tiempo, fue un duro golpe que derrocó de un plumazo el mito de la mujer fuerte y decidida que había cogido las riendas de su destino contra toda adversidad y empuñado el valor como espada. Casi como una amazona dibujada en mi mente, moría a cuestas de su caballo impotente ante el peso de una verdad descubierta. Y parecían quedar solamente las cenizas de algo que nunca existió y ni una imaginación prodigiosa podría haber materializado.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Aquella muchacha italiana únicamente era un esperpento sin espíritu con apenas una sombra de romanticismo inútil, un estafermo articulado por un deseo frustrado sin visos de cumplirse. Una ánima que no había aprendido a quererse y que volcó toda responsabilidad de ilusión en un hombre que ni la amaba. Una profunda tristeza me embargó cuando me vi identificado con esta italiana en un momento lejano de mi vida. Pero hay gente que no aprende. Así que el día de Todos los Santos le encendí una vela con la esperanza sobrenatural de que algún día mi antigua estudiante se reencontrara con su alma.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Llorenç Garcia</span></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-50416013049704203762010-01-01T22:48:00.000+01:002010-01-01T23:03:09.109+01:00La felicitat té alzheimer<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIqbEXnZT1JHcGqoVMpAtvy5HeGUN8YFcDKw-w17aLBYdWYnDSpdH3TLxeDD-U2DEaDOCVkI0_E9tqmep2LdS5VTtiIUjdg7EbE-vl0s59UBtPRYbOrBVRf0fHtFJdCWtwN3iXQi3eUyM/s1600-h/calle-del-olvido.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 187px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5421893865002027874" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIqbEXnZT1JHcGqoVMpAtvy5HeGUN8YFcDKw-w17aLBYdWYnDSpdH3TLxeDD-U2DEaDOCVkI0_E9tqmep2LdS5VTtiIUjdg7EbE-vl0s59UBtPRYbOrBVRf0fHtFJdCWtwN3iXQi3eUyM/s320/calle-del-olvido.jpg" /></a>
<div><span style="font-size:130%;">Ai! Que t'has esmunyit de la nit al matí, al pou de la felicitat en què vas caure casualment. Aní a cercar-te, m'he abocat milers de vegades preguntant a estels i lluna si algun dia trauries el cap per poder retraure't no haver-me dit adéu i després, abans de tornar a enfonsar-t'hi a les aigües molsoses, donar-te dues besades a les teues galtes molsudes i desitjar-te el millor averany. Lamente que la teua felicitat esperone un buit d'oblit cap a mi. ¿Que té alzheimer aquest goig permanent que t'arrabassà de la meua vida? ¿Per què no em deixa compartir-lo amb mi?</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Bé, amic. Espere que continues ofegant-te en el llac d'aigua dolça fins que te n'isquen escates i ja no sàpies ensumar un altre sentiment. Jo em quede a l'albir dels capriciosos clarobscurs viscuts sobre la superfície. Si algun dia t'apropasses al límit i la teua enterbolida vista distingís la meua silueta, mulla'm una miqueta llançant-me un rajolí d'aigua amb la boca de besuguet que ja deus tindre.</span></div><div><span style="font-size:130%;"></span> </div><div><span style="font-size:130%;"><em><strong>Llorenç Garcia</strong></em></span></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3232975824629197241.post-62972778231624842452009-10-25T21:31:00.000+01:002009-10-25T21:41:55.458+01:00Consells de Pare a Fill<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5oUzCbvkGvj-DG4K0CCPt2wZp7siZk9VEivVKoDWmGNkLgLjOUnphSV5o5WvvLXBKuWr0QgytAJa4yj0mkpabAvwBclzZcjnDtaPKeRWhvfTOUYgimy3aLS8AWhYk2Q2lbmKydI4iQAY/s1600-h/pare,+fill.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 238px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396640032969722178" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5oUzCbvkGvj-DG4K0CCPt2wZp7siZk9VEivVKoDWmGNkLgLjOUnphSV5o5WvvLXBKuWr0QgytAJa4yj0mkpabAvwBclzZcjnDtaPKeRWhvfTOUYgimy3aLS8AWhYk2Q2lbmKydI4iQAY/s320/pare,+fill.jpg" /></a>
<div>
<span style="font-size:130%;">Tracta de trillar el teu camí</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">sense pressa ni pausa;</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">sense balafiar una engruna de sorra</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">ni obsedir-te en les passes perdudes.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Aguaita l'horitzó, però no massa.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Fes servir el passat per esperonar el present</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">i no ensopegar amb el mateix cudol.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Sigues una formigueta,</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">però frueix de les flors del ribàs:</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">no sols de suor viu l'home.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Recorda que tu ets el centre de l'Univers,</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">que els amors, els amics, els coneguts,...</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">desfilaran per la teua vida</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">(per fer-ne adés un carnestoltes,adés una pompa fúnebre).</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Alguns hi entraran, d'altres n'eixiran,</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">alguns hi romandran definitivament,</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">d'altres només hi pernoctaran.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Però al final tu seràs la persona</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">amb qui compartiràs matí, vesprada i nit.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Per ço, coneix-te i aprén a estimar-te,</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">que si caus en un clot,</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">encara que et llancen una corda,</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">el moviment d'agarrar-lo</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">haurà d'enfilar-se dins teu.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Sàpies que la vida adopta fesomies vàries,</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">però lluita que en la teua</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">hi prevalga un somriure amorosit</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">i una espurna d'esperança.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><span style="font-size:130%;">Esvalota totes les andròmines,</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">materialitzades en objectes o humans,</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">que t'ancoren en el periple</span></div>
<div><span style="font-size:130%;">perquè la vida és un esbufec breu i únic.</span></div>
<div><span style="font-size:130%;"></span></div>
<div><strong><span style="font-size:130%;">Llorenç Garcia</span></strong></div>Llorenç Garciahttp://www.blogger.com/profile/13106567578061021274noreply@blogger.com0